Barcelona smxbb05

Sagrada Família

Es l’obra mestra d’Antoni Gaudí, l’imponent temple al qual va dedicar dotze anys de la seva vida i al que estava íntegrament dedicat quan va morir, el 1926, en ser atropellat per un tramvia.L’església va néixer amb l’apel · latiu de “catedral

dels pobres” i va començar a construir el 1883 segons un projecte neogòtic dissenyat per l’arquitecte Francesc de Paula del Villar. Les desavinences entre aquest artista i l’ajuntament que regia a la ciutat en aquell temps van fer que de Paula abandonés l’obra. I així va ser com Antoni Gaudí es va fer
càrrega de l’església el 1891 i va substituir el primer projecte per un altre molt més ambiciós.L’impulsor de la construcció de la Sagrada Família, Josep Maria Bocabella, volia aconseguir amb el tempo una exaltació dels valors i l’educació
catòlica. I Gaudí, profundament religiós en les seves creences, va encaixar a

la perfecció amb la idea. L’únic problema (potser com ara) és que el temple es construïa gràcies a les aportacions de la caritat pública així que, quan faltaven els diners, es paralitzaven les obres.Gaudí es va prendre amb calma, ja que com el mateix va arribar a dir “l’església està dedicada a la glòria de Déu i l’amo d’aq

uesta obra no té pressa”. Volia

que fos un temple perfecte i tant temps li va dedicar a

l’església que, des de 1914 i fins al dia de la seva mort, Gaudí va viure dins d’e
lla, en una habitació especialment habilitada per a l’arquitecte.
La Sagrada Família és, abans que res, una obra simbòlica en la qual l’arquitecte va desplegar tota la seva imaginació. Es va inspirar en les típiques catedrals medievals i va construir l’església amb tres monumentals façanes. Cadascuna d’elles està dedicada a una escena de la vida Jesucrist (Naixement, Passió i Mort, i Glòria) i acaben en quatre altíssimes torres de més de 100 metres d’altura que, en conjunt, representen els dotze apòstols. La torre de la cúpula que corona l’absis simbolitza la figura de la Mare de Déu. De tot aquest plantejament, Gaudí només va arribar a acabar la cripta i la major part de la façana del Naixement.
La llum i la música van ser altres de les grans preocupacions de l’arquitecte català a la Sagrada Família. El seu interès perquè la
llum arribés de forma natural a tots els racons va arribar a

ser obsessiu, així que va calcular la incidència del sol tots els detalls. El 1903 també va iniciar la construcció dels quatre campanars del temple. El seu objectiu era que el so de les campanes s’activés al mateix temps que l’òrgan previst en una de les torres perquè tota la ciutat pogués escolt

ar els sons sagrats. Ni Gaudí en el seu moment ni els barcelonins a dia d’avui han arribat mai a sentir el repicar de la Sagrada Família.En morir
Gaudí, el temple va quedar orfe i inacabat. Des d’aleshores, diversos arquitectes han passat pel projecte i, actualment, el
coordinador és Jordi Bonet. L’actual línia de la Sagrada Família provoca a Barcelona opinions per a tots els gustos. Hi ha qui creu que la imatge que està cobrant avui dia s’allunya bastant dels desitjos de Gaudí. Altres, al contrari, consideren que és normal que reflecteixi diferents tendències per ser una obra que ja ha passat per diferents generacions d’arquitectes.El cas és que, com en els seus inicis, la construcció de la Sagrada Família se segueix mantenint a base de donatius. Si segueix amb el rime actual està previst que pugui acabar-se l’any 2007, coincidint just amb el 125 aniversari de la col.locació de la primera pedra del temple. Un cop estigui acabada podrà destinar per fi al culte, el motiu pel qual es va construir ja que, de moment, només es pot gaudir d’ella en visites turístiques.Actualment, la visita a l’església es pot completar amb l’entrada al Museu de la Sagrada Família. Aquí es recullen alguns plans inicials de l’església i abundant material gràfic sobre el seu disseny. També es pot pujar fins a una de les torres, des de la qual s’obté una increïbl
e perspectiva del temple i també de tota la ciutat.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Plaça Catalunya

Inevitablement, tots els barcelonins han trepitjat la plaça de Catalunya alguna vegada. I, no obstant això, el lloc no és especialment apreciat pels ciutadans. Més aviat es tracta d’un sentiment pràctic el que ha fet d’aquesta plaça un lloc conegut i imprescindible. Està decorada per 28 escultures, encara que una en especial crida l’atenció. Es tracta d’un enorme llibre en honor a Francesc Macià, un dels presidents de la Generalitat de Catalunya, situat sobre una curiosa base en forma d’escala invertida.La plaça està envoltada d’edificis d’oficines, entitats bancàries i centres comercials i des de fa un temps sol ser l’escenari d’espontanis músics d’origen africà o peruà que han sabut trobar aquí el seu públic.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Vila Olímpica

És un dels barris més nous de la ciutat, el que va néixer amb motiu dels Jocs Olímpics del 92 (aquí van estar allotjats molts dels esportistes que van arribar a la ciutat per l’esdeveniment abans que els pisos es posessin a la venda). El barri va ser dissenyat pel conjunt d’arquitectes Martorell, Bohigas, Mackay i Puigdomènech, els encarregats de crear a la ciutat una zona residencial que, abans, senzillament no existia.Dos edificis s’han convertit en símbols de la Vila Olímpica. Un és l’hotel Arts, obra dels arquitectes Bruce Gram. i Frank O. Gehry, amb 456 habitacions de luxe costat del mar. L’altre és la torre Mapfre, construïda segons disseny de Iñigo Ortiz i Enrique de León. Està destinat a oficines i en la seva planta baixa hi ha un centre comercial. La seva importància no és només arquitectònica. Ambdues mesuren 153,5 metres i són les més altes d’Espanya.Al costat de les torres es troba la Plaça dels Voluntaris, amb una font gegant, i cap al mar, molt a prop de l’hotel Arts, s’aixeca una de les escultures més característiques de la zona: el Peix d’Or Com l’hotel, també és obra de Frank O. Gehry i està construït a base de plaques de metall que canvien de color en funció de la llum del sol.
El barri es caracteritza per l’equilibri aconseguit entre els edificis i les zones verdes. Així, un curt passeig ens porta fins als jardins d’Atlanta, on es pot veure la xemeneia de Can Folch, una de les més antigues de Barcelona. Al carrer Salvador Espriu es veu una font que és tot un exemple d’arquitectura contemporània. Els seus artífexs van ser l’escultor canari Juan Bordas i l’arquitecte Oscar Tusquets, un dels noms catalans més reconeguts a nivell internacional i que ha col · laborat en els seus dissenys amb artistes de la talla de Salvador Dalí.Al costat dels parcs de la Vila Olímpica creua la Ronda del Litoral, normalment, amb un trànsit intens. No obstant això, no serà cap problema al passeig ja que per creuar-la apareixen solucions com els ponts de fusta del Parc dels Ponts, on també hi ha un agradable llac per a gaudir d’un descans. La ruta pel barri pot acabar a la plaça dels Campions (o campions). Al terra es poden veure les 257 medalles aconseguides en els Jocs Olímpics de 1992 i no falten els esportistes que, a la manera de les estrelles de Hollywood, van deixar en aquesta plaça l’empremta de la seva mà.La Vila Olímpica no seria el que és sense el Port Olímpic. Aquí recalen durant tot l’any nombroses embarcacions esportives, però per al públic local i els turistes, la zona és molt més. A peu del port es concentren molts bars i restaurants que, a la nit, tornen a obrir les portes com a bars de copes i discoteques. En poc temps es va convertir en una de les zones més animades de la ciutat, encara hi ha qui pensa que a la zona hi ha massa aglomeració durant els caps de setmana i prefereix altres llocs més tranquils.Els menys noctàmbuls prefereixen ana
 
r al Port Olímpic als matins, sobretot, els diumenges. Una de les millors opcions és recórrer el lloc amb bicicleta i aprofitar per fer esport. Si es va tan sols a passejar serà molt difícil no aturar-se en algun dels paradetes artesans que es col · loquen al port els caps de setmana i on pot trobar gairebé de todo.n / a
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

World Trade Center

El World Trade Cente  (WTC) de Barcelona està situat al Port Vell de la ciutat. Durant els últims anys s’ha anat consolidant com un dels centres de negocis destacats de Barcelona gràcies a les seves possibilitats en diferents oficines.El complex està format per quatre edificis de vuit plantes cadascun i una superfície total de 130.000 metres quadrats. Els arquitectes que van dur a terme l’obra van ser Pei, Cobb, Fred & Partners, autors, entre altres, de la famosa “piràmide de vidre” del Museu del Louvre de París.El World Trade Center inclou també un hotel amb 273 habitacions i aparcament per a 800 vehicles.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Parc Güell

El Parc Güell, una de les construccions més simbòliques d’Antoni Gaudí no va néixer com una obra d’art en si mateix. En realitat, va ser el resultat de l’encàrrec que Eusebi Güell va fer a l’artista per crear una ciutat jardí on es edifiquessin habitatges al costat d’un parc urbà.L’arquitecte va desplegar en el projecte tota la seva imaginació. Es va situar la urbanització a l’antiga finca de Can Muntaner de Dalt, anomenada en aquells dies la Muntanya Pelada, amb excel · lents vistes sobre la ciutat. I va començar la construcció. Com en altres de les seves grans obres, com la Sagrada Família, Gaudí es
preocupa d’integrar l’arquitectura amb la natura utilitzant viaductes, murs de contenció, columnes serpentejants i ceràmica i mosaic de colors en tots els espais.L’entrada principal, situada al carrer Olot, s’obre després franquejar una muralla. El primer que crida l’atenció és la porta de ferro del jardí i la gran escalinata que s’obre pas al parc. Les escales estan decorades amb cascades d’aigua i escultures en forma d’animal, entre les quals destaca el petit drac multicolor revestit de mosaic que és una de les imatges més fotografiades del parc.En endinsar-se al parc un altre dels espais més insòlits és l’anomenada Sala de les Cent Columnes. Es tracta d’un espai amb 84 columnes dòriques que es retorcen entre el terra i el sostre. Sobre aquestes columnes s’estén una enorme plaça de línies sinuoses que és un gran balcó des del qual s’obté una esplèndida vista de Barcelona. Al parc també es pot visitar la Casa Museu Gaudí, on es conserven objectes personals del genial arquitecte i el Centre d’Interpretació del Park Güell, situat en un dels pavellons del parc. El nom de Park així escrit, en anglès, és perquè, inicialment estava concebut com una ciutat-jardí residencial a l’estil anglès. Es pot accedir a l’antic habitatge del conserge i veure l’original distribució en nivells, conèixer el projecte del parc i descobrir tots els recorreguts possibles.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Camp Nou

Per a molts, sobretot, els seguidors del Barça, al Camp Nou és tot un símbol. Es va inaugurar el 24 de setembre (dia de la patrona de Barcelona, ​​la verge de la Mercè) el 1957 i encara avui continua sent un referent entre els camps de futbol de tot Europa.El nom de Camp Nou es deu al fet que el Barça ja entrenava i disputava els seus partits en un altre estadi anterior: el Vell Camp (camp vell en català). Quan l’equip va fitxar com a jugador a Ladislao Kubala, la directiva del club es va plantejar que, si es comptava amb grans estrelles, també s’havia de disposar d’un gran gespa.Així van començar els preparatius del que llavors va ser un ambiciós projecte i encara avui segueix sent l’estadi de futbol de més capacitat d’Europa (fins 98.600 espectadors asseguts).Per les seves dimensions, al Camp Nou no només és l’espai en què el Barça celebra les seves victòries i pateix les seves derrotes. També ha estat escenari de diferents esdeveniments, com els concerts musicals d’artistes com Michael Jackson o Bruce Springteen, per citar només dos noms.A les instal.lacions del FC Barcelona també es pot visitar el Museu del Barça, dedicat íntegrament a la història del club. Aquí es poden veure des de fotografies de tots els jugadors que han vestit els seus colors fins l’única Copa d’Europa que l’equip va conquerir, per a molts, fa ja massa temps.
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Rambla de Barcelona

Barcelona no seria Barcelona sense la Rambla. Caminar per la Rambla amunt i avall és tot un ritual que s’ha de complir. Cal impregnar del seu ambient i admirar, des de Canaletes a Colom, els edificis que entronquen la Barcelona antiga amb la modernitat com el Liceu i la Boqueria. Un passeig, en definitiva, per la vida i la història de la ciutat. AltImagen Exactament 1.200 metres de carrer per on passa gairebé obligatòriament tot aquell que visita Barcelona. La Rambla va néixer amb l’inici de la modernitat, quan en 1766 es va traçar un passeig al llarg de la muralla medieval que transcorria per aquesta part de Barcelona des del segle XIII. I els barcelonins el van fer seu de seguida. A Barcelona, ciutat de carrers estrets i tortuosos, la Rambla constituïa l’únic espai apte per veure i ser vist i per a esbarjo de tots els ciutadans. I realment, es tracta d’un passeig cèntric, es donaven cita allà totes les classes. AltImagen A poc a poc, els locals d’oci i cultura van trobar el seu lloc a la Rambla. A mesura que desapareixien els convents, en el seu lloc s’instal · laven floristes i quioscos. Avui en dia al nostre pas ens rebran edificis tan destacats com el Gran Teatre del Liceu, (l’òpera barcelonina), al Palau de la Virreina o el gran mercat de la Boqueria. El torrent humà d’artistes de carrer, turistes i ciutadans que encara passegen per allí constitueix un emocionant viatge pel microcosmos d’aquesta Barcelona contemporània. AltImagen Quan la Rambla arriba a la mar, trobem el Mirador de Colom, una oportunitat magnífica d’admirar des de l’aire aquesta artèria única de vianants.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Barri Gòtic

 
Un passeig pel Barri Gòtic de Barcelona és sinònim de descobriment de la primitiva Barcino romana i de la ciutat medieval, la dels palaus, residències i esglésies gòtiques. Aquest és l’estil que defineix “el cor de Barcelona”, un barri on el pas

sat esplendorós de la història conviu amb el batut d’aquest. AltImagen El centre de la ciutat romana, actual Barri Gòtic, és el pun
t
on es creuaven el Cardo i el Decumano, avui dia els carrers del Bisbe i Llibreteria. Molt a prop encara podem apreciar les restes del temple romà d’August. De fet, el que va ser el nucli original de la Barcelona romana i medieval és avui dia el cor de la Barcelona del se
gle X
XI. En el seu entramat de carrerons i places conviuen tot el passat i el present de la ciutat. AltImagen  Aquí, al Barri Gòtic, trobarem els palaus de l’Ajuntament i de la Generalitat, la Catedral i altres esglésies gòtiques com la de Santa Maria del Pi o la de Sant Ju
st i Pastor. Molt a prop de la plaça Sant Jaume, al cor del Barri Gòtic de Barcelona, ​​trobem l’antic carrer Call, formada per una xarxa
de carrerons ínfimes i on encara es conserva part de l’antiga sinagoga.

AltImagen En el mateix barri Gòtic, la plaça del Rei exhibeix amb orgull el conjunt que formaven les dependències reals de la Corona catalanoaragonesa. En el subsòl de la mateixa plaça podem fer
un recorregut pels impressionants restes arqueològiques de la Barcelona romana. Darrere de la Catedral descobrirem meravellats la bonica plaça de Sant Felip Neri, amb la seva església barroca. I tot això envoltat de carrerons d’un barri de Barcelona ple d’història, que envolten i transporten a qui les trepitja a l’embruixament d’altres èpoques.¡Nuevo! Mantén pulsada la tecla Mayús y, a continuación, haz clic en las palabra
 
Imatges del nostre amic Jorge medina  i amb la seva autorització. http://www.flickr.com/photos/43294812@N04/ 

Sponsors

  • Categorías